Quint Horaci Flac (65-8 aC.) és un poeta del cercle de Mecenàs, i va esdevenir un dels màxims exponents de la literatura llatina en època d'August. La seva obra està repartida en quatre gèneres: les odes, els èpodes, les sàtires i les epístoles. A la majoria de les seves composicions Horaci elogia els plaers quotidians i la senzillesa (beatus ille), critica els excessos d'ambició dels homes i proposa un terme mig (aurea mediocritas) entre la gosadia imprudent i la por injustificada. Les seves reflexions de tipus moral, entre l'estoïcisme i l'epicureisme, van ser imitades com a tòpic literari a partir del Renaixement.
Els arguments de les odes són ben diversos. A un d'aquests poemes el poeta es proposa dissuadir Galatea de fer un viatge per mar pels perills que pot comportar. Com que la noia està entossudida a marxar, Horaci li fa recomanacions de prudència, amb el relat de la princesa Europa com a exemple. El poeta imagina els sentiments d'angoixa que la princesa devia patir en trobar-se sola a Creta i el seu penediment per haver iniciat aquell viatge, malgrat el final feliç de la seva aventura.

Que siguin les dones i els fills dels nostres enemics els qui sentin els cecs embats del migjorn quan s'aixeca, la roncor del mar ennegrida i com fremeixen les costes.
Així Europa confià el seu flanc de neu al toro enganyós i empal·lidí, l'agosarada, davant la mar borbollant de monstres i enmig dels seus paranys.
Ella, que poc abans només pensava a collir flors pels prats i fer-ne una garlanda per oferir-la a les Nimfes, a la minsa claror de la nit no veia més que estels i ones.
I bon punt arribà a la puixant illa de Creta, la de les cent ciutats, "oh pare!" digué "oh dignitat de filla que he perdut, oh amor filial perdut per una follia!
D'on vinc i on sóc? ¿És poc una sola mort per al falliment d'una noia? ¿Ploro, desperta, per un acte que m'avergonyeix o, sense culpa, sóc enganyada per una visió
il·lusòria que, passant per la porta de vori, em duu un somni? Era per ventura millor anar a través de les ones interminables que collir flors acabades d'obrir?
Si ara algú posava a l'abast de la meva ira l'infame jònec, maldaria amb el ferro per espedaçar-lo i trossejar les banyes d'aquell monstre suara tan estimat.
Sense avergonyir-me he deixat els Penats paterns, sense avergonyir-me faig esperar Orc. Oh tu, siguis quin siguis dels déus, si m'escoltes, fes que em trobi nua entremig de lleons.
Abans que la lletgesa de la flacor s'empari de les meves galtes fresques i s'estronqui la saba que manté tendra la presa, demano d'ésser pastura de tigres amb tota la meva bellesa.
Roïna Europa, el teu pare lluny estant, t'apressa. ¿Per què ronseges a morir? En aquest orn, et pots penjar pel coll amb el cinyell que ben al cas has conservat.
O si t'atreuen les roques i els esculls de puntes mortíferes, apa! abandona't al temporal furiós, si és que no t'estimes més filar una tasca d'esclava,
tu que ets de sang reial, i ésser lliurada com a concubina a una mestressa estrangera". Contemplaven els seus planys Venus amb un maliciós somriure i el seu fill amb l'arc desarmat.
Després, quan la deessa s'hagué solaçat prou,"refrena" li va dir "els teus accessos d'ira i els teus ardorosos retrets, quan l'odiat toro et portarà els seus corns perquè els trossegis.
Ets muller de l'invencible Júpiter i no ho saps. Deixa de sanglotar, aprèn a portar com cal la teva gran sort; una de les parts del món durà el teu nom".

HORACI, Odes, llibre III, oda 27, versos 25-75